El vent Que s’enduia els meus nervis I la ment Que es perdia entre els teus llavis I l’ambient M'absorbia com si es tractés de corrent I una llum D’un estel fugaç que passa I es consum S'esvaïa com nosaltres I el volum De paraules recitades per costum Però deixa’m dir Que la nit d’ahir Si fos per mi No hagués tingut fi El so D’una ciutat que es perdia En la foscor Com amb solament mirar-te Ho feia jo ()pels teus ulls color tardor I el món Que es movia a trenta mil Metres segon Subtilment se m’emportava Allà on La barrera entre nosaltres es difon Però deixa’m dir Que la nit d’ahir Si fos per mi No hagués tingut fi Deixa’m dir Que la nit d’ahir Si fos per mi No hagués tingut fi