Pàgina dotze seqüència quatre El bar on tu no em buscaves Aquell on ens coneixem I busco la teva entre les mirades T’apropes i em dius les frases Que sempre havia somiat I els ulls se’m tornen a perdre entre els teus I ja no sé si són els teus o els meus O és el reflex de l’inconnex tros de text que explica aquest context I criden acció i quasi no hi soc I per un segon he oblidat qui era abans d’això I et tinc tant a prop que quasi confonc Aquesta emoció que imitem amb algo com l’amor Pàgina trenta final d’escena Deixant la ciutat enrere Mirant pel retrovisor I pesen les paraules que no dèiem En textos que altres feien Aquells que no érem tu i jo I els ulls se’m tornen a perdre entre els teus I ja no sé si són els teus o els meus O és el reflex de l’inconnex tros de text que explica aquest context Tallen l’escena i jo torno a mi I ara el somriure se’t trenca en bocins I no sé si encara segueixes aquí O és que fingeixes tot el que dius Quan em descrius Com un paper Que per primer cop prova ser sincer I criden acció i quasi no hi soc I per un segon he oblidat qui era abans d’això I et tinc tant a prop que quasi confonc Aquesta emoció que imitem amb algo com l’amor