Pots fingir que no et fa mal I curar-te les ferides amb aigua i sal Vas i et ratifiques Mentre dius i expliques Com et gentrifiques I et fas pols i miques I dius que no és per tan Pots dir amb llàgrimes als ulls Que el que sembres és el que reculls Vas i repeteixes Que és el que et mereixes Mentre coexisteixes Amb el buit que deixes Quan dius que no és per tan Et busques en tot el que toques i no et trobes Ja no queden més amagatalls No podràs evitar sempre els miralls La sala ja fa estona que ha tancat La pel·li ja ha acabat I tu sols has tornat A caure en el passat Pots cridar que t’és igual El que diguin o el que pensin de tu al final Vas i dissimules Tot el que acumules Dient que ho calcules Mentre a tu t'anul·les Quan dius que no és per tan Et busques en tot el que toques i no et trobes Ja no queden més amagatalls No podràs evitar sempre els miralls La sala ja fa estona que ha tancat La pel·li ja ha acabat I tu sols has tornat A caure en el passat No podràs trobar cap més motiu No sabràs amagar la cicatriu L’escena ja fa estona que ha acabat La llum ja s’ha apagat I tu sols has tornat A caure en el passat La ferida fa estona que ha curat El públic ja ha marxat I tu sols has tornat A caure en el passat